O. O. O.

O. O. O.

Durant un cert període de la meva vida, vaig sentir l’impuls d’explorar i fotografiar tota mena d’espais abandonats al llarg i ample de la geografia catalana (i alguns a la resta d’Espanya). Ho acostumava a fer en excursions breus, d’un sol dia, ja fos en solitari o acompanyat d’altres exploradors afins. M’esmunyia dins de tota mena de construccions: cases particulars, fàbriques, restaurants… Aquestes visites comportaven sovint entrar sense permís en propietats privades i estructures malmeses per l’absència de manteniment. La meva cerca, però, no venia motivada per l’ànim de transgredir ni per la set d’adrenalina. En tot cas, sempre ho he vist com una manera d’intentar no perdre la capacitat infantil de meravellar-me contemplant el món que m’envolta. Mirant enrere, crec que em va anar prou bé.