View all essays

Un lloc d'exploració ideal

“A la meva literatura he anat a parar sempre a la perifèria, ja sigui interior de la persona, ja sigui externa. La literatura es mou bé en els espais perifèrics. Fent un volt pels entorns de qualsevol ciutat, el desordre i l’acumulació donen idea, més que de deixadesa, de poca fe en cap mena de valors. En el cas d’un escriptor català, potser assenyalin, a més, la consciència d’un món i una llengua en dissolució. Tot paisatge és cultural i, doncs, moral, i qualsevol representació és simbòlica. Potser la perifèria ens resulta tan inaccessible justament perquè ens descriu la realitat que envolta i de la qual és filla, millor i tot que els centres fixats i estàtics, i que en definitiva són aparadors hipòcrites. Si vivim moments de canvi, si tenim consciència d’una crisi de valors -un sentiment paradoxalment perenne-, el territori ambigu de la perifèria, que es mou al seu gust, seria un lloc d’exploració ideal.”

- Toni Sala a Paisatg-e, Butlletí bimestral de l’Observatori del Paisatge, 2010.

Originally published 1/12/2020.

  • Imagine el horror

    “Causa melancolía lo que se queda inacabado, pero lo muy acabado y completo puede dar horror. El Escorial, por ejemplo. Un edificio pavoroso. La basílica de San Pedro en Roma. ¡Ese baldaquino terrible con sus columnas salomónicas de bronce dorado…

    As I became invisible

    “You see, ten years ago when I first came to the city, I had a job on the West Side as a pushcart vendor. In order to get my license, I was told to go to a certain municipal office, to approach a particular window and to pay a small bribe to a teller…