Polígons

Terrassa, 2014. De la sèrie TRS 120/135 – Margin Walker.

“Entre l’última filera de cases del poble i el pont de l’autopista, a mà dreta de la carretera i una mica més ensotat, hi quedava un polígon. La mare explica que el seu pare li deia que als boscos, de nit, hi passen moltes coses que no es veuen. Jo li diré a la meva filla que als polígons, de nit, hi ocorren també fets inusitats. Quan només se sent la remor de les turbines d’algunes fàbriques, de puntetes o com cavalls sicilians hi circulen fades i monstres que et vetllaran el son o te’l sacsejaran. Això s’aprèn amb els anys. Les turbines de les fàbriques cada vegada se senten menys. Les oficines i els centres logístics han anat substituint les naus de producció. Fins i tot hi ha aparegut alguna pista de pàdel. I la crisi que mai hem deixat ha condemnat els petits tallers a l’abandó.

Al polígon s’allarga la nit, s’hi beu, s’hi xerra, s’hi fuma, s’hi folla, s’hi passa droga, hi ha batusses, s’hi acoblen parelles i s’hi desacoblen per sempre… Menys fer de camell, em sembla que hi he fet bona part d’aquestes coses.”

– Anna Ballbona, No sóc aquí, 2020