N-II, La Panadella, 2013 (de la sèrie Vorals)
El port de La Panadella, situat a 710 metres d’altura al municipi anoienc de Montmaneu, pertany a aquella selecta classe de llocs que, per algun motiu o altre, han aconseguit mantenir un caràcter estratègic al llarg dels segles. Al segle VIII ja va ser escenari d’enfrontaments entre cristians i sarraïns i, gairebé un mil·lenni més tard, va ser l’escenari d’un cruent episodi de la primera guerra carlina, en què 700 soldats isabelins van ser capturats per les tropes del general Tristany i 276 dels quals van ser afusellats in situ.
De tota manera, no és el passat bèl·lic de La Panadella el que em va dur a visitar-la en diferents ocasions ja fa uns quants anys (i, posteriorment, incloure gran part de les fotos que hi vaig fer al meu projecte Vorals). Va ser un altre aspecte de la seva extensa història, menys luctuós però igualment rellevant: l’antic camí ral d’Aragó, que a l’edat mitjana unia Barcelona amb Saragossa, passava just pel centre de Montmaneu, fet que va donar inici a una llarga tradició hostalera i de serveis relacionats amb el turisme. Quan el camí es va reconvertir en la carretera Nacional II, el traçat es va traslladar a La Panadella i va donar origen a l’emblemàtica àrea de servei que ha arribat fins als nostres dies.
Si hi arribem en sentit Lleida, després de superar la rotonda en què es bifurquen l’antiga Nacional amb l’enllaç a l’autovia del nord-est, el primer que ens rep és l’Hostal Vell, l’establiment amb què va començar tot. Això de què ens rep és un dir, perquè la façana de l’edifici principal, els orígens del qual es remunten al segle XVI i que va estar en actiu fins a ben entrada la dècada de 1990, es troba pràcticament coberta per la vegetació. A banda i banda de la calçada encara es conserven en relativament bon estat els dos enormes garatges que allotjaven els vehicles dels clients.
Afortunadament per als viatgers, el tancament de l’Hostal Vell no es va estendre a la resta de negocis d’aquesta àrea de servei, sens dubte la més emblemàtica de Catalunya. Actualment romanen oberts un hostal-restaurant (Bayona), un bar-restaurant (Parada), una gasolinera i una botiga que fa les funcions de fleca i estanc.
Postal vintage de La Panadella trobada a Todocolección. El text del revers és una absoluta delícia.
La Panadella va viure la seva època de màxim esplendor durant la segona meitat del segle XX. En aquest període Espanya va experimentar un gran creixement econòmic, gràcies a les anomenades polítiques tecnòcrates del règim franquista, que van incloure un ambiciós pla d’industrialització i de promoció del turisme internacional que van permetre una major obertura del país a la resta del món.
Un dels principals resultats d’aquest boom econòmic va ser l’augment del poder adquisitiu mitjà de les famílies, que va permetre que Espanya es convertís en una societat de consum de masses equiparable a les del conjunt del món occidental. Un dels grans símbols d’estatus de l’època va ser, com no podia ser d’altra manera, l’automòbil, que va passar de ser un bé de luxe a una comoditat assequible per al comú dels mortals. I amb el cotxe, naturalment, va arribar l’època daurada dels negocis relacionats amb els viatges per carretera.
N-II, La Panadella, 2011 (de la sèrie Vorals)
Desconec si els germans Magí i Manuel Queralt tenien una bola de cristall capaç de predir el futur, però a mitjan dècada de 1940, encara en plena postguerra, van tenir l’audàcia de comprar un gran terreny al peu de la carretera, on el 1948 van aixecar una gasolinera amb quatre sortidors. Un any més tard, el juny de 1949, van inaugurar l’Alberg de La Panadella, un hotel de vint habitacions proveït d’una barra de bar i un restaurant amb quinze taules. Al llarg dels anys, amb l’augment de la circulació de vehicles, el complex es va anar reformant i ampliant successivament fins a convertir-se en l’icònic hostal-restaurant Bayona.
L’èxit del Bayona va fer que ben aviat li sortís competència i el 1951 va obrir les portes un tercer hostal i restaurant, el Parada, propietat de Jaume Requesens. A diferència de l’establiment dels Queralt, la concurrència del qual estava composta principalment per camioners i viatgers d’autocar, aquest tenia unes dimensions més reduïdes i, almenys en aparença, s’adreçava a un públic amb més poder adquisitiu, fet que li va valer el sobrenom de “el dels rics”. L’any 2000 va deixar de donar servei d’allotjament i des d’aleshores concentra la seva activitat en la restauració i la venda al detall de productes gastronòmics de qualitat.
Entre tots dos restaurants, també amb una gran visió de negoci, va iniciar la seva activitat Tallers Nogués, el servei estrella del qual durant anys va ser el rescat amb grua dels nombrosos vehicles que patien algun contratemps a la Nacional II, que en aquells temps registrava un alt índex de sinistralitat. A partir dels anys 80, l’empresa va estendre la seva activitat al servei de grues en obres de construcció, obra pública i maquinària industrial.
N-II, La Panadella, 2012 (de la sèrie Vorals)
Una altra construcció molt particular és la capella dedicada a la Mare de Déu del Bon Viatge que el bisbat de Vic va consagrar el 1976, amb la idea de donar cobertura a les necessitats espirituals dels treballadors i dels viatgers. El seu pla era oficiar missa cada diumenge però sembla que aleshores els temps ja estaven canviant i l’afluència de feligresos va ser més aviat escassa, de manera que l’edifici ha romàs tancat la major part del temps fins als nostres dies.
En el moment de màxim esplendor de La Panadella, al voltant de 200 treballadors s’encarregaven que l’àrea de servei funcionés a ple rendiment, les 24 hores del dia, de dilluns a diumenge. Eren els temps en què Salvador Dalí deixava caure els seus bigotis pel Parada i en què artistes com La Trinca o Los Sirex recalaven de matinada al Bayona per fer un petit ressopó després del bolo.
Tanmateix, i com passa amb tot en aquesta vida, els bons temps a poc a poc es convertirien en poc més que un record. A mitjan dècada de 1970, els cada vegada més sofisticats avenços en la mecànica dels vehicles i la millora progressiva de les infraestructures viàries van provocar que llocs com La Panadella deixessin de ser una parada imprescindible en els viatges per carretera.
És a partir d’aquest moment quan l’afluència de visitants va començar a disminuir lentament. La puntada final arribaria amb l’obertura, fa avui 20 anys, el 2004, de l’últim tram de l’autovia del nord-est (A-2), i amb la crisi econòmica de 2008. Actualment, poc més d’una cinquantena de persones treballen en els negocis que continuen oberts a la zona.
Per si no n’heu tingut prou:
· El 2014, TV3 va emetre, dins de l’espai Sense Ficció, La Panadella, històries de la carretera, un excel·lent documental que relatava la història del lloc de la mà dels seus propis protagonistes, analitzava la seva rellevància dins de la història del trànsit rodat a Catalunya i plantejava possibles sortides al futur incert que encara l’espera, marcat aparentment per l’absència d’una nova generació que en prengui el relleu.
· El novembre del 2025, part de l’equip del pòdcast La hora del explorador urbano (Urbex Leone, Diesel Turbo, Umpi i un servidor) vam enregistar un episodi “on the road” en què vam narrar en directe i a diferents veus els nostres records i vivències relacionats amb aquest tram de l’antiga N-II al seu pas per l’Anoia. També vam aprofitar el viatge per fer una petita incursió en un taller i un hostal abandonats, així com una breu visita a les habitacions del llegendari Bayona.
· El cineasta costa-riqueny Joel Jiménez hi va rodar el 2023 (pel què he he pogut deduir del tràiler, ja que encara no l’he pogut veure) un curtmetratge documental d’un marcat caràcter atmosfèric i misteriós:
· Per acabar, us recomano sincerament que feu un cop d’ull a Panadella, el fantàstic llibre de fotografies que Juan Sánchez va publicar també el 2023 a través de l’editorial Ediciones Anómalas. El treball va guanyar el premi Fotocanal de fotollibres de la Comunitat de Madrid.