Des del cotxe, en marxa, hi ha una franja de paisatge que només es veu de reüll: el que passa pel costat de la carretera mentre circules cap a un altre lloc. Vorals neix d’aturar-me en aquesta franja —deu anys, entre 2011 i 2021, recorrent la geografia catalana amunt i avall— i de fotografiar, gairebé sempre en una única visita, allò que normalment només es travessa.
No és només un marge geogràfic. És també un marge mental, el d’una Catalunya que reconec de la infància i que ja no hi és: desplaçada per la modernització de les infraestructures, per la banalització d’un paisatge comercial fet de franquícies i construccions d’usar i tirar. No hi busco la ruïna ni el gest nostàlgic, sinó el registre d’una substitució en curs, encara visible en els seus últims fragments.
Notes relacionades: Parada i fonda a La Panadella







































